Barcelona, 26 d’octubre de 2013
La Conferència política del PSUC-Viu, que celebrem el 26 d’octubre amb motiu de preparar la participació i d’elegir la delegació al XIXè Congrés del Partit Comunista d’Espanya, aprova la següent resolució:
1.- Els propers 15, 16 i 17 de novembre se celebrarà el XIXè Congrés del Partit Comunista d’Espanya. És un esdeveniment polític important malgrat segur es repetiran els intents d’ignorar-ne la seva transcendència.
És el congrés de la força política que amb més fermesa ha defensat i defensa els interessos de la classe treballadora i dels sectors populars d’Espanya i que aspira a ser l’expressió de l’aliança de les forces del treball i de la cultura.
Les aportacions i la delegació del PSUC-Viu al congrés del nostre partit germà volen contribuir a que el PCE jugui el paper que li correspon en l’actual fase de lluita contra la crisi econòmica, social, política, cultural i ideològica que travessa Espanya; per la superació del model esgotat de la Transició i per una alternativa social, democràtica i anticapitalista que, amb l’hegemonia de la classe treballadora, expressi els interessos majoritaris dels pobles d’Espanya lliurement organitzats en una República Federal i Solidària. En el marc de l’aliança amb les forces d’esquerra que treballen per una Unió Europea democràtica i social.
Alhora, aquest congrés ha d’afavorir el procés d’unitat comunista a Catalunya perquè sigui una aportació decisiva a la transformació de la societat.
2.- Es aquest un moment excepcional que ve determinat per la decisió del capital d’imposar la seva dictadura per tal d’assolir que la majoria visqui pitjor com la solució per que una minoria visqui millor: augmenta el nombre de mil·lionaris i el pes de les rendes del capital sobre les del treball, continua l’espoli material i de drets sobre el poble treballador.
L’anomenada crisi econòmica actual és l’intent més brutal de reorganització del capitalisme amb l’únic objectiu de mantenir i augmentar les taxes de benefici després que la globalització hagi imposat la necessitat pel sistema de reduir costos per poder competir amb èxit en el mercat mundial.
Aquesta és una carrera sense final que només porta a l’augment de l’explotació, l’opressió i la discriminació dels treballadors i treballadores de tot el món però també de sectors cada cop més amplis de camperols, autònoms i petits empresaris.
A Espanya i a Catalunya amb l’excusa de complir les exigències del FMI, del BCE i de la Comissió, són clars beneficiaris d’aquestes polítiques els sectors dominants del capital financer i industrial que veuen com els seus beneficis no paren de créixer. Els governs del PP i de CiU són clars protagonistes i executors de les mesures que se’n deriven.
Les conseqüències són clares i dramàtiques per a la majoria de la societat, en primer lloc per treballadors i treballadores: atur, precarietat laboral, disminució dels salaris, augment del temps de treball, pobresa, marginalitat, pèrdua de drets socials, privatització del sector públic.
Però la classe treballadora i els sectors populars no resten aturats davant de les agressions: les lluites avui de Panrico i d’Alsthom, les mobilitzacions en defensa de la sanitat i l’ensenyament públic –en aquest darrer cas amb la important vaga general del passat 24 d’octubre contra la Llei Wert- contra els desnonaments, les iniciatives legislatives populars com la de la Renta Mínima Garantida, són, entre molts d’altres, exemples de com la mobilització popular pot frenar i després revertir aquesta situació.
El PSUC-Viu fa una crida a tots els treballadors i treballadores i al conjunt del poble de Catalunya a participar activament en totes les mobilitzacions que s’enfrontin contra els efectes concrets de la política neoliberal en cada territori i en cada sector; a que enforteixin el sindicalisme de classe, socio-polític, combatiu i participatiu, en especial al si de les CC.OO. i també totes aquelles organitzacions i plataformes que des de sectors concrets expressen la lluita i apunten l’alternativa democràtica i popular contra el sistema.
I ara, davant l’atac a les Pensions, actuals i futures, que es element central i estratègic i que te a veure amb el model social que defensem front al model depredador i privatitzador del capitalisme d’avui, de la Troika i de les oligarquies financeres, cal la resposta mes amplia i contundent possible.
3.- Alhora, el PSUC-Viu crida a la més intensa mobilització per la defensa i desenvolupament de la democràcia, atacada també pel neoliberalisme de forma directa però també per mitjà de l’extensió de la corrupció que provoca l’allunyament d’amplis sectors de la societat de les institucions democràtiques.
L’alternativa a l’actual situació ha de comptar, al costat de mesures econòmiques urgents que posin en primer lloc la creació de llocs de treball dignes i d’un model econòmic respectuós amb la natura, amb un conjunt de mesures de regeneració democràtica que reconeguin i fomentin formes de democràcia participativa i la transformació de les institucions representatives i de l’Administració pública perquè siguin expressió de la ciutadania i s’orientin a la defensa dels seus drets i interessos.
Les mobilitzacions han d’ajudar a l’enfortiment de la presència d’Izquierda Unida i d’Esquerra Unida i Alternativa amb l’objectiu de treballar per l’alternativa social i política anticapitalista i el bloc d’aliances necessari, així com per la creació de noves majories polítiques i electorals tant a les eleccions europees, com en el seu moment a les municipals, autonòmiques i generals, que permetin aplicar mesures legislatives que contribueixin a revertir tot el fet aquests darrers anys pels governs del PP i de CiU.
4.- Les legítimes aspiracions i sentiments del poble de Catalunya estant sent utilitzats barroerament per desviar l’exigència de responsabilitats per les polítiques dels governs de CiU durant dècades i al mateix temps per dividir a la classe treballadora i al conjunt dels pobles d’Espanya afectats per les mateixes polítiques i necessitats d’una mateixa alternativa.
La independència de Catalunya no és cap solució miraculosa per les dones i homes que viuen o malviuen del seu treball o en situació d’atur. Els treballadors i treballadores de Catalunya el que necessiten és la derogació de la reforma laboral, de les reformes de les pensions, de les contrareformes fiscals, la lluita contra la corrupció i el càstig dels defraudadors, la sanitat i l’ensenyament públics, universals i de qualitat, el dret al treball, a una vivenda digna; i moltes d’altres coses que, si bé algunes són competència de la Generalitat, moltes d’altres ho són de l’Estat i s’han de resoldre a les Corts, amb majories polítiques i parlamentàries que apleguin els interessos de tots.
El PSUC-Viu fa una crida a tot el poble de Catalunya perquè la seva lluita legítima pels drets nacionals s’integri en una mobilització general per la transformació democràtica i social d’Espanya; perquè no permeti que la nació, la cultura o la llengua siguin causa de divisió enfront d’uns mateixos explotadors i opressors.
La solució del problema nacional català, - que ho és del conjunt de l’Estat - vinculat a un procés de transformació social i democràtica, només es possible en el marc d’un procés al conjunt d’Espanya. Avui més que mai és necessària la construcció d’una República Federal i Solidària espanyola que contempli el seu caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüistic i per tant el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions que l’integren.
5.- Finalment, el PSUC-Viu, manifesta el total compromís per assolir l’objectiu de la unitat i fa una crida a totes les persones de Catalunya que es reclamen de l’ideal comunista, avui més necessari i útil que mai, per un procés d’unitat dels comunistes que culmini en un partit hereu i continuador de l’històric PSUC, que com ell sigui interpretació i expressió dels desitjos i sentiments d’unitat de la classe treballadora i dels sectors populars, i que plasmi en cada etapa els programes més favorables per avançar en la transformació democràtica i socialista, amb la revolució de la majoria.
Un Partit que continuï agermanat amb el PCE com sempre ho va estar el PSUC i ha seguit mantenint el PSUC Viu. Amb plena corresponsabilitat, que emana de tenir els mateixos principis i de la voluntat de formar part d'un mateix projecte comunista federal i republicà, amb una mateixa política i igual aposta amb el projecte estratègic, amb EUiA i amb IU, i els mateixos criteris organitzatius.
Reforçar l’afiliació i la militància al Partit,de les seves agrupacions territorials i de les del moviment obrer així com reforçar la nostra organització de Joves Comunistes, es la millor contribució que podem fer a les lluites i a la unitat a tots els nivells.
Unitat per la rebel·lió social i democràtica, per l’alternativa social i anticapitalista, per la democràcia i la igualtat front a la dictadura del capital, per la República federal, pel socialisme front la barbàrie: pel comunisme.
,+1962.jpg)
