Les escoles bressol públiques en perill
Antonio López, regidor per ICV-EUIA Mollet
Responsable polític del PSUC viu del Baix Vallès
El Govern de la Generalitat s'han escudat en la crisi econòmica per burlar la llei, incomplir el seu programa electoral, negar els drets de la infància, frenar la base del progrés personal i social, i menysprear la tasca d'uns excel·lents professionals de l'educació infantil. Un còctel de disbarats polítics que pot fer malbé molts anys de lluita per aconseguir una educació infantil pública de qualitat.
La Llei, aprovada en l'última etapa del Govern de Jordi Pujol de creació de llars d'infants de qualitat originada a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada primer per EUIA i després assumida per la comunitat educativa va ser aprovada per unanimitat (també per CiU) una llei que el Govern de Catalunya, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha impulsat una xarxa de llars d'infants de titularitat pública amb més de 50.000 places, l'objecte és assegurar una oferta suficient per a la població menor de tres anys que sol·liciti una plaça en qualsevol territori de Catalunya. El programa marc de CiU per les municipals de 2011 s'establia com a primer objectiu de polítiques educatives "impulsar les llars d'infants de gestió municipal".
La Unicef, a través de la Convenció dels Drets de la Infància de 1989, afirma que l'educació infantil és un dret humà fonamental i una eina decisiva per al desenvolupament de les persoas i les societats. Els professionals de l'educació i els psicòlegs coincideixen a considerar l'etapa educativa de 0 a 3 anys com aquella en què es construeixen els fonaments de la personalitat, del llenguatge i la comunicació, del procés de socialització, dels hàbits individuals i col·lectius, dels comportaments emotius i de les pautes de convivència. És en el primer cicle de l'educació infantil on els nens comencen a adquirir actituds i valors, i on es desenvolupa una funció de prevenció i detecció de dificultats per evitar no només el fracàs educatiu, sinó també el personal i el social.
La llei d'educació de Catalunya, pactada per les dues principals forces polítiques catalanes (CiU i el PSC), preveuen un primer cicle públic d'educació infantil de 0 a 3 anys que, com a primera fase del procés d'aprenentatge, permeti desenvolupar, juntament amb la família, les capacitats dels nens / es durant els primers anys de vida. El model es basa en la creació d'un mapa d'escoles Bressols públiques per poder garantir el dret a l'educació infantil i una oferta pública que permeti l'accés en condicions d'igualtat i que s'ajusti a les necessitats socials. Per desenvolupar la llei i el seu model educatiu n'hi hauria prou amb reproduir, aplicant criteris d'equilibri territorial, el magnífic referent de les actuals escoles Bressols municipals, amb els seus protocols pedagògics i la seva ràtio professor / alumnes.
És incomprensible que els responsables de l'educació pública de CiU estiguin frenant nous equipaments educatius com la 4 ª escola bressol que Mollet tant necessita, les retallades que es van iniciar l'curs 2010/2011 limiten encara més l'exigu pressupost destinat a les escoles bressol que han passat de 1.800 euros a 875 euros per plaça per al pròxim curs, que posa en perill la viabilitat d'aquesta etapa educativa ja que els ajuntaments i les famílies hauran de suportar un cost econòmic insostenible i més en temps de greu crisi econòmica que farà que moltes famílies no puguin fer front al cost tan elevat que es van aposar. A més estudiïn la possibilitat de privatitzar aquesta etapa educativa. El Model de CiU passa per convertir les escoles bressol en guarderies i substituir el model educatiu infantil públic per un mer servei de pàrquing de nens.
Estem davant un veritable desmantellament de les escoles Bressols públiques i una irresponsabilitat educativa i social d'un govern de CiU que sembla que creuen que els nens de 0 a 3 anys s'han de quedar a casa amb la família o en les privades Ni la comunitat educativa ni la societat catalana hauríem de permetre que la crisi econòmica serveixi d'excusa als nostres governants per sobrepassar la fràgil línia vermella de l'educació infantil.
Responsable polític del PSUC viu del Baix Vallès
El Govern de la Generalitat s'han escudat en la crisi econòmica per burlar la llei, incomplir el seu programa electoral, negar els drets de la infància, frenar la base del progrés personal i social, i menysprear la tasca d'uns excel·lents professionals de l'educació infantil. Un còctel de disbarats polítics que pot fer malbé molts anys de lluita per aconseguir una educació infantil pública de qualitat.
La Llei, aprovada en l'última etapa del Govern de Jordi Pujol de creació de llars d'infants de qualitat originada a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada primer per EUIA i després assumida per la comunitat educativa va ser aprovada per unanimitat (també per CiU) una llei que el Govern de Catalunya, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha impulsat una xarxa de llars d'infants de titularitat pública amb més de 50.000 places, l'objecte és assegurar una oferta suficient per a la població menor de tres anys que sol·liciti una plaça en qualsevol territori de Catalunya. El programa marc de CiU per les municipals de 2011 s'establia com a primer objectiu de polítiques educatives "impulsar les llars d'infants de gestió municipal".
La Unicef, a través de la Convenció dels Drets de la Infància de 1989, afirma que l'educació infantil és un dret humà fonamental i una eina decisiva per al desenvolupament de les persoas i les societats. Els professionals de l'educació i els psicòlegs coincideixen a considerar l'etapa educativa de 0 a 3 anys com aquella en què es construeixen els fonaments de la personalitat, del llenguatge i la comunicació, del procés de socialització, dels hàbits individuals i col·lectius, dels comportaments emotius i de les pautes de convivència. És en el primer cicle de l'educació infantil on els nens comencen a adquirir actituds i valors, i on es desenvolupa una funció de prevenció i detecció de dificultats per evitar no només el fracàs educatiu, sinó també el personal i el social.
La llei d'educació de Catalunya, pactada per les dues principals forces polítiques catalanes (CiU i el PSC), preveuen un primer cicle públic d'educació infantil de 0 a 3 anys que, com a primera fase del procés d'aprenentatge, permeti desenvolupar, juntament amb la família, les capacitats dels nens / es durant els primers anys de vida. El model es basa en la creació d'un mapa d'escoles Bressols públiques per poder garantir el dret a l'educació infantil i una oferta pública que permeti l'accés en condicions d'igualtat i que s'ajusti a les necessitats socials. Per desenvolupar la llei i el seu model educatiu n'hi hauria prou amb reproduir, aplicant criteris d'equilibri territorial, el magnífic referent de les actuals escoles Bressols municipals, amb els seus protocols pedagògics i la seva ràtio professor / alumnes.
És incomprensible que els responsables de l'educació pública de CiU estiguin frenant nous equipaments educatius com la 4 ª escola bressol que Mollet tant necessita, les retallades que es van iniciar l'curs 2010/2011 limiten encara més l'exigu pressupost destinat a les escoles bressol que han passat de 1.800 euros a 875 euros per plaça per al pròxim curs, que posa en perill la viabilitat d'aquesta etapa educativa ja que els ajuntaments i les famílies hauran de suportar un cost econòmic insostenible i més en temps de greu crisi econòmica que farà que moltes famílies no puguin fer front al cost tan elevat que es van aposar. A més estudiïn la possibilitat de privatitzar aquesta etapa educativa. El Model de CiU passa per convertir les escoles bressol en guarderies i substituir el model educatiu infantil públic per un mer servei de pàrquing de nens.
Estem davant un veritable desmantellament de les escoles Bressols públiques i una irresponsabilitat educativa i social d'un govern de CiU que sembla que creuen que els nens de 0 a 3 anys s'han de quedar a casa amb la família o en les privades Ni la comunitat educativa ni la societat catalana hauríem de permetre que la crisi econòmica serveixi d'excusa als nostres governants per sobrepassar la fràgil línia vermella de l'educació infantil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario