La gran manifestació del passat dia 11 de setembre diada nacional de Catalunya ha posat de manifest el gran descontentament de la ciutadania catalana davant la sordesa del govern central a les demandes de més sobirania per al nostre país.
L'encaix de Catalunya a l'estat espanyol es fa cada dia més insostenible, cal recordar la sentència del Tribunal Constitucional que rebaixava substancialment l'Estatut aprovat per la immensa majoria del poble de Catalunya en referèndum, aquest fet ha virat a molts catalans i catalanes a posicions sobiranistes davant el cerrajón del govern del PP però també del PSOE d'un millor finançament de Catalunya que és clarament discriminatòria.
Els drets socials i la qüestió nacional de Catalunya han de ser dos processos indissolubles ja que el poble catala pateix una doble discriminació, d'una banda el govern de Catalunya aplica una política contra els més desfavorits desmuntant l'estat de benestar a través de les retallades en els serveis públics i afavorint les classes altes, en educació sanitat i altres i som còmplices amb la dreta espanyola en la seva política de submissió a la troica europea amb ajustos duríssims que estan portant a les classes treballadores a una situació desesperada, atur, impostos com l'IVA etc.
De la mateixa manera que el president Rajoy està desmantellant l'Espanya social sota l'excusa que és el que li exigeix Brussel · les, el govern de Catlunya també assenyala que ha de fer perquè així l'hi demana Madrid. En ambdós casos estem veient la internalització de responsabilitats. A Espanya, Brussel · les es presenta com el problema. A Catalunya, Madrid és el problema. I encara que totes dues hi ha un component que sí es correspon a la realitat, és només un component i no ho és tot doncs, ni abans que hi hagués l'euro ni ara amb l'euro, Brussel · les i Madrid han estat els majors determinants del subdesenvolupament social de Catalunya i d'Espanya.
El President Més ha subratllat que, si el poble català votés a favor de la independència en un referèndum, les autoritats públiques representatives espanyoles, per mera coherència democràtica, haurien acceptar i permetre el seu desenvolupament. Però la selectivitat a la exigida coherència i la seva falta de credibilitat apareix clarament quan el mateix president fa el contrari del que el poble català va votar, desmuntant, com ho està fent, l'Estat del Benestar català. En sanitat, per exemple, les polítiques que la Generalitat de Catalunya estan polaritzant encara més la sanitat a Catalunya, afavorint a la sanitat privada (que serveix predominantment a les rendes de més ingressos) a costa de la sanitat pública (que serveix a les classes populars). I tot això sota el lideratge del conseller de Salut (que era el cap de la patronal hospitalària privada) transformant un servei universal en un servei assistencial, justificant aquestes polítiques sota el lema que no hi ha altra alternativa, doncs Madrid (Espanya) ens força a fer-ho i així ens ho mana.
Seria un greu error que les esquerres permetessin que les dretes catalanes i espanyoles protagonitzaran el desenvolupament dels fets durant aquest període. Les esquerres catalanes no poden deixar que el govern CiU lideri el procés de defensa de Catalunya quan les seves polítiques públiques han estat danyant d'una manera tan accentuada el benestar del poble català. Les manifestacions identitàries i les socials han de confluir en una protesta generalitzada cap al que està passant, no només a Espanya, sinó també a Catalunya. I l'esquerra espanyola necessita acceptar que la Constitució, fruit d'un desequilibri en el moment de la seva aprovació, no és un document sagrat. S'ha de canviar afavorint que la plurinacionalitat d'Espanya es reflecteixi en què cada nació dins d'aquest Estat pugui expressar-se i determinar el seu futur.
Finalment a Catalunya hi ha diferents visions de l'encaix en l'estat. Des del centralisme anti català del PP i UPyD i en gran part el PSC-PSOE, el Nacionalisme conservador de CiU que sempre està més a prop de la buxaca que de la defensa dels drets socials i nacionals i depèn de la patronal, la independentista representada per partits i col · lectius que només veuen el futur separant d'Espanya i els que sense descartar la plena sobirania apostem per un estat federal de lliure adhesió, republicà, plurinacional i solidari aquesta última proposta ha de comptar amb les forces polítiques d'esquerres progressistes i socials del conjunt del estat des d'una posició que en democràcia tots els escenaris són respectables inclòs el dret a l'autodeterminació dels pobles. NECESSITEM MES FEDERALISTES A L'ESTAT ESPANYOL SOCIALISTES, COMUNISTES, ECOLOGISTES , PROGRESSISTES I NACIONALISTES D´ESQUERRA, HAN DE IMPULSAR UN CANVI EN EL MODEL D'ESTAT, FEDERAL, PLURINACIONAL, DE LLIURE ADHDESION REPUBLICÀ I SOLIDARI ,AMB DRET D´UNA CONSULTA D´AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALA.
Antonio Lopez
Regidor de Mollet i Responsable politic del psuc viu al baix valles
No hay comentarios:
Publicar un comentario